En la societat actual, les noves generacions estan altament informatitzades, i un dels perills existents que la caracteritzen són el fàcil accés a Internet i el poc coneixement que hi ha sobre aquest (Giones, 2010). Per tant, recau una gran importància en el coneixement de què és i quines conseqüències té la identitat digital.
En primer lloc, la identitat digital és la presència que deixen les persones a Internet. A més, aquest concepte és molt ampli, ja que hi ha molts components que el configuren, i es va construint de forma activa i constant. Segons el model plantejar per F.Georges, la identitat digital està construïda per diferents tipus de dades: les declarades, compostes per aquella informació que revela la persona expressament, les actuants, compostes per aquelles accions que portem a terme, i les calculades o interferides, compostes per les anàlisis que es duen a terme en respecte a les accions que realitza una persona. Així doncs, la participació personal a les xarxes promou aquest nou tipus d’identitat que es configura a partir de l’habilitat de gestionar amb èxit la pròpia visibilitat, reputació i privacitat que es construeix a partir de la pròpia activitat i la dels demés en l’entorn digital (Ruiz, 2013).
En segon lloc, l’existència de la identitat digital té unes clares conseqüències en la societat actual, les quals resulten ser un repte per aquesta. Tota activitat que genera un individu a la xarxa constitueix part d’una visibilitat, la qual pot ser positiva o negativa. A més, aquesta pot ser auto construïda, però també pot ser fruit de referències o comentaris dels demés, el qual provoca un sobreexposició de la identitat de les diferents persones (Giones, 2010). Tot seguit, s’ha de ser conscient de la privacitat de les dades personals en Internet i l’ús que poden fer un tercers d’aquests, ja que cada pas que dona una persona a Internet, deixa un petit granet de sorra que construeix una gran petjada digital.
D’una banda, a les xarxes socials es mostra la imatge que es vol mostrar a terceres persones, i apareixen perfils virtuals que mostren qui en realitat no són, per tant, resulta ser un engany i en conseqüència, pot ocasionar que els perfils més vulnerables com els adolescents experimentin canvis en les seves pròpies identitats per tal de saber que senten els demés quan interactuen en una persona diferent, superar la timidesa i facilitar les relacions amb altres (Valkenburg, Schouten i Peter, 2005). Per altra banda, respecte a la seguretat personal, la presencia virtual significa un perill per aquesta i, per tant, tot i que un individu no construeixi una identitat digital, una tercera persona pot suplantar-la i poden ocórrer un seguit de fets complicats (Ruiz,2013).
En conclusió, en aquest procés comunicatiu, la identitat es fa visible d’una forma continua, agregada, fragmentada, memoritzable i no controlable, la qual cosa pot derivar a situacions no desitjades, i actualment impossibles d’eliminat de la memòria digital.
REFERÈNCIES
Fundación Telefónica (2013). Identidad digital: el nuevo usuario en el mundo digital. Madrid, España. Extret de: http://boletines.prisadigital.com/identidad_digital.pdf (monogràfic de la Fundación Telefónica)
Universitat de Barcelona. (2010). La gestión de la identidad digital: una nueva habilidad informacional y digital. Barcelona, España. Extret de: http://eduteka.icesi.edu.co/gp/upload/giones2.pdf (text universitari de biblioteconomia i documentació)
Ruiz, M. (2013). Redes sociales, identidad y adolescencia: nuevos retos educativos para la família. Universidad de Navarra. Extret de: https://dadun.unav.edu/bitstream/10171/34734/1/7.%20Ruiz-Corbella%20y%20De%20Juanas.pdfb (revista del departament d’educació de la facultat de filosofia i lletres, de Navarra)
ALFABETITZACIÓ DIGITAL 